Aquell matí em vaig llevar,/no recordo on ni tan sols el temps/que fa, i tot havia canviat. Però jo/no ho sabia, encara, i més m'hagués/vagut no saber-ho mai. El meu món/era petit, però suficient, abans./Deixà de ser-ho. La meva vida, un cel/particular, nul.la incertesa, dolça/soledat; més tard, cau soterrant,/previsibilitat maleida, asfixiant/aillament. Mai res no m'havia fet/ tanta falta. Ni la sang que per les/venes em corre no necessitava amb/la mateixa urgència. Mentre el dolor/creixia, de sobte, aquell soroll/ estrepitós, insuportable. Cridant,/plorant, vaig córrer. Era incapaç/de sentir els meus crits, de segur/esgarrifosos. De sobte, l'abisme/s'obri sota els meus peus. Morir/ volia. Recuperar el meu cau, la/meva estimada soledat, els meus/llimbs, la meva preuada illa. I vaig/caure. Queia, sentir-me cada vegada/més prop d'aquell horror, del meu/propi dolor, del més terrorífic/despertar dels meus sentits, tot just/ acabat de descobrir. Ja no recordo/quan va ser que vaig despertar aquell/fatídic matí, aleshores salvador.
Recoil - Vertigen (1997)
No comments:
Post a Comment